08.3 Cat

LA VIDA AL LÍMIT

Els penya-segats i la rasa mareal són poc acollidors. És un espai de trobada i de xoc que posa a prova la capacitat evolutiva de les espècies. Les condicions variables de les marees, les tempestes, l’onatge, el salnitre, la pluja i el vent donen lloc a un espai molt canviant on només sobreviuran les espècies més ben adaptades.

Amb totes les dificultats, la vida ens mostra, un cop més, la seva capacitat i bellesa. El flysch és també un entorn ple de vida.

Les algues es distribueixen per colors verd marronós o vermell en funció de la seva exposició a la llum.

La vegetació als penya-segats és molt escassa i especialitzada fins arribar a la part superior, on creixen les brugueres i les àrgomes doblegades pel vent.

Els cnidaris utilitzen els seus tentacles verinosos per capturar gambetes o peixos petits que busquen refugi. El tomàquet de mar recull completament els tentacles durant la marea baixa per emmagatzemar la humitat.

Els crustacis són molt petitons, com el diminut cranc de porcellana, i tenen formes variades i molt curioses. La nècora és la peça més gran. Per això realitza 11 mudes durant el seu primer any de creixement.

Els nudibranquis són mol·luscs que han perdut la closca per augmentar la seva mobilitat, però això els deixa nus i desprotegits. La seva tècnica és jugar amb el color. Alguns passen totalment desapercebuts i altres adquireixen colors vius per impressionar i advertir que poden ser tòxics, encara que no ho siguin.

El pop és el rei de la rasa. El seu cos tou li permet refugiar-se en petits buits adherint-se a la roca amb les ventoses que utilitza també per atrapar les seves preses. Si se sent amenaçat dona color a la seva pell amb una llampada i llança tinta negra per enfosquir l’aigua i confondre el seu depredador.

Els equinoderms són bonics quant a geometries i coloració. L’eriçó de mar protegit amb espines és el més abundant, però també podem trobar-hi estrelles de mar comunes i estrelles de mar amb potes escatoses.

L’holotúria, coneguda com a cogombre de mar és gairebé com un animal de pel·lícula: és capaç de desfer-se de les seves pròpies vísceres per entretenir un depredador i regenerar-les completament en dues setmanes per continuar amb la seva vida.

Els peixos que viuen a la rasa són molt petitons, però estan molt ben adaptats a la vida de la rasa. L’aferrapedres ha transformat les seves aletes en una ventosa per combatre la força de l’onatge.

El Cantàbric és una mena de rotonda on s’ajunten les aus marines de l’Atlàntic nord i el Mediterrani. El motiu principal de les migracions és sempre la cerca d’aliment. Si mirem atentament amb uns bons prismàtics descobrirem un bon circ sobre les aigües de la nostra costa.

El falcó pelegrí és un bòlid implacable. Utilitza les seves urpes per apunyalar les preses a l’aire amb caigudes en picat que poden arribar als 300 km/h. El xoriguer es manté quiet a l’aire mirant el terra, i ataca insectes, rèptils i petits mamífers.

Els cetacis treuen el cap habitualment per la nostra costa seguint bancs de verats o altres espècies migratòries. De vegades algun exemplar es despista i queda encallat a la costa.


Els penya-segats

La vida vertical

La vida als penya-segats és difícil i inestable. El flysch cau, amb prou feines hi ha terra disponible i el salnitre ho impregna tot. A la part inferior, l’onatge imposa condicions especialment dures, però fins i tot allà la vida s’obre camí.

Fora de l’abast de les onades, les plantes creixen a petites fractures i lleixes, i les seves fulles s’engreixen per gestionar millor la poca disponibilitat d’aigua. Si veus un bòlid volador és el falcó pelegrí, que nia a les parets més verticals. Heus ací un altra vegada l’evolució en la seva màxima expressió.

L’intermareal

La vida canviant

La marea puja i baixa cada 6 hores, cobrint i descobrint la rasa mareal dos cops al dia. La vida marina queda atrapada a tolles petites on la humitat, la temperatura, la salinitat, l’oxigenació i l’exposició al sol canvien constantment.

Cada tolla és un petit laboratori de supervivència. Algunes espècies canvien de forma o s’amaguen, d’altres utilitzen aquest parany per atrapar les seves preses i, fins i tot, n’hi ha que són capaces de sobreviure fora de l’aigua. El pop és el rei de la rasa, és l’evolució portada al límit.