LA GRAN EXTINCIÓ A ZUMAIA
Una pàgina fosca al flysch
És a la cala d’Algorri, és de color negre i només té uns 2 mm de gruix, però guarda les pistes d’una de les extincions més importants de la història de vida. Aquest nivell va ser clau per proposar la teoria de l’impacte el 1980 i, des de llavors, continua sent un dels afloraments K/Pg més visitats i estudiats del món.
Més del 80 % de tots els fòssils marins desapareixen a la capa d’argila negra coincidint amb una concentració molt elevada d’iridi. Aquesta és la clau. Aquest element és molt escàs a la Terra, però força comú en un tipus concret de meteorit.
Anomalia d’iridi
Concentració d’iridi
La capa negra:
Les pistes
- Alta concentració d’iridi
- Vidres esfèrics rics en níquel
- Sutge
- Desaparició del 70 % dels fòssils
Què va passar?
- Impacte meteorit a Yucatán
- Pluja de partícules foses
- Grans incendis
- La gran extinció
L’extinció al microscopi
Si observem la capa d’argila negra de Zumaia al microscopi podem veure petites esferes de només 1 mm de diàmetre. S’anomenen microesfèrules i es van generar pel refredament i condensació del gran núvol format després de l’impacte de Chicxulub.
Microesfèrula
Aquestes formes esfèriques es poden trobar a milers de quilòmetres del lloc de l’impacte. La seva estructura interna és vítria i es forma pel refredament ràpid i la seva cristal·lització sobtada.