PETM AL FLYSCH DE ZUMAIA

Les argiles vermelles de la platja d’Itzurun no enganyen. Els foraminífers que vivien al fons marí es van extingir, l’aigua es va escalfar i es va acidificar i l’erosió als continents va augmentar. Zumaia és un dels registres del PETM més estudiats del món.

Els isòtops de ¹³C i ¹⁸O

L’anomalia principal del PETM és el registre negatiu dels isòtops de 13C i 18O atrapats als sediments i les petxines del flysch de Zumaia.

Formes aberrants

L’acidificació de l’aigua va dificultar la formació de les petxines dels foraminífers durant i després de l’escalfament, i va disminuir-ne la mida i donar lloc a formes anòmales.

• Durant l’escalfament
• Abans de l’escalfament

(Gràfica)

• Eocè
• Paleocè
• Línia negra: Isòtop de carboni
• Augment del carboni al mar i l’atmosfera = efecte hivernacle.
• Línia groga: Isòtop d’oxigen
• Escalfament climàtic.
• Eix horitzontal: Escalfament – Abans de l’escalfament
• Imatge esquerra: Conquilla correses per l’acidificació del mar.
• Imatge dreta: Conquilla en bon estat. Va aconseguir superar l’extinció del meteorit però es va extingir al PETM.