L’EROSIÓ EN DETALL
Gegants fràgils de 150 metres
Fa uns 5.000 anys el mar va arribar a la posició actual i va començar a erosionar la nostra costa formant els penya-segats actuals.
Els penya-segats retrocedeixen a poc a poc i deixen als seus peus una enorme superfície anomenada plataforma d’abrasió, que només podem veure durant les marees baixes.
FLYSCH = lliscar
El terme FLYSCH prové de l’alemany i significa “lliscar”.
El flysch de Geoparkea fa honor al seu nom. És un material molt inestable i a més aflora en posició gairebé vertical. Els estrats més tous s’erosionen fàcilment i els més durs llisquen vessant avall com si fos una pasta de full.
(Dibuix 1)
- Despreniments
- Platja de còdols
- Marea alta
- Erosió
(Dibuix 2:)
- Retrocés
- Penya-segats
- Marea baixa
- Plataforma d’abrasió
- Durant els temporals el mar Cantàbric assota els penya-segats amb molta força.
- La base dels penya-segats s’erosiona amb formes capritxoses que descalcen les capes del flysch.
- La pluja també juga un paper molt important: s’infiltra per la part superior, augmenta la càrrega i disminueix la cohesió del flysch. El flysch rellisca i cau.
- Cada any milers de metres cúbics de roca cauen o es mouen als penya-segats del flysch. És un paisatge dinàmic i canviant.
- Els blocs caiguts s’arrodoneixen ràpidament i l’onatge els arrossega sobre la rasa mareal. Això augmenta el poder d’abrasió.
- Quan hi ha una fractura l’erosió actua ràpidament i pot generar coves de fins a 30 m de profunditat, com les formades a la platja d’Itzurun. Aquí el flysch ens mostra les entranyes.
- Les petites cascades que cauen pels penya-segats són una prova clara que els penya-segats retrocedeixen ràpid, almenys més ràpid que la capacitat d’incisió dels rius que formen la vall.
- La rasa mareal és l’empremta perfecta que els penya-segats deixen quan retrocedeixen.